Breu resum de la sessió 5 del judici pel cas Aachen (CAT/CAS)

A la sessió d’avui han declarat els dos treballadors de la neteja que el dia de l’atracament van trobar una bossa prop del perímetre del banc. Un d’ells ni tan sols va veure el que contenia i amb prou feines ha declarat.  L’altre, al buidar-la a la cistella va veure que hi havia una pistola i va avisar la policia. No està molt segur de si hi havia una sola bossa d’esport amb una bossa de plàstic a l’interior o havia dues bosses.

També han declarat dues policies que eren a la zona del banc després de l’atracament han acordonat la zona i que van ser alertats per l’escombriaire. Han dit que ells no van tocar la bossa i que un dels treballadors sí que ho va fer (amb guants de treball).

D’altra banda el jutge ha llegit diversos informes forenses relatius al material que hi havia dins del banc (eines, brides, un cúter que conté una empremta dactilar, etc.) i un informe per determinar si les marques trobades en la caixa forta i a la porta d’entrada a l’habitatge (al davant del banc i de la porta dels treballadors) coincidien amb les eines trobades a l’interior del banc. Aquest últim informe no és concloent.

La següent sessió es confirma pel 2 de març a les 9:00 del matí.

 

(CAS)

En la sesion de hoy han declarado los dos barredenderos que el día del atraco encontraron una bolsa cerca del perimetro del banco. Uno de ellos ni siquiera vió lo que contenía y apenas ha declarado y el otro, al vaciarla en su carrito vió que había una pistola y avisó a la policía. No está muy seguro de si había una sola bolsa de deporte con una bolsa de plástico en el interior o había dos bolsas.

También han declarado dos policías que estaban en la zona del banco después del atraco acordonando la zona y que fueron alertados por el barrendero. Han dicho que ellos no tocaron la bolsa y que uno de los barrenderos sí que lo hizo (con guantes de trabajo).

Por otro lado el juez ha leído varios informes forenses relativos al material que había dentro del banco (herramientas, bridas, un cutter que contiene una huella dactilar, etc.) y un informe para determinar si las marcas encontradas en la caja fuerte y en la puerta de entrada a la vivienda (colindante al banco y la puerta de los trabajadores) coincidían con las herramientas encontradas en el interior del banco. Este último informe no es concluyente.

La siguiente sesión se confirma para el 2 de marzo a las 9:00 de la mañana.

Posted in General | Leave a comment

Accions a Barcelona en solidaritat amb les companyes jutjades a Aquisgrà (Aachen)

Segons diverses notícies publicades al portal Indymedia BCN, durant els darrers dies han tingut almenys dos sabotatges en solidaritat amb les companyes actualment jutjades a Aquisgrà (Aachen) acusades d’haver atracat una entitat bancària vinculada a l’església catòlica.

En la primera de les accions, dos vehicles de l’empresa de seguretat privada Prosegur van ser incendiats al barri de Bellvitge, a l’Hospitalet, ,mentre que en la segona, una sucursal del Deutsche Bank va ser atacada a la Rambla del Poblenou.

Posted in General | Leave a comment

Breu resum de les sessions 3 i 4 del judici pel cas Aachen (CAT/CAS)

Aquests dies han tingut lloc les sessions tercera i quarta del procés contra les dues companyes anarquistes de Barcelona acusades d’expropiar una entitat bancària de l’església catòlica a Aachen.

La tercera sessió del judici ha estat centrada en el testimoni (molt tècnic) de l’expert en ADN de l’LKA que ha analitzat les mostres trobades en algunes peces de roba i eines i els mètodes per determinar la coincidència amb les proves preses (il·legalment com ha denunciat l’advocat de la defensa) a les nostres companyes en una falsa prova d’alcoholèmia i en una llauna de cervesa respectivament.

El tribunal li ha fet diverses preguntes i també els advocats i aquest ha “reconegut” que no és possible determinar quant de temps fa que un rastre de adn es troba en un objecte i que la “qualitat” de la mostra varia en funció del tipus de material (metall rugós, llis, roba, material porós, etc.) o dels hàbits d’higiene entre d’altres. També s’han visionat les imatges de 3 càmeres del soterrani del banc (on es troba la caixa forta) sense que s’hagin comentat.

En la quarta sessió han declarat els dos treballadors del banc que tenien les claus de la caixa forta i que van baixar fins al soterrani amb els 2 assaltants.
El primer d’ells recordava una dona amb una perruca platejada i tres persones més, totes elles entre els 20 i els 30 anys. No ha reconegut els objectes que el jutge li ha mostrat en les fotos. Aquest testimoni va realitzar al seu dia un retrat robot d’un home a petició de la policia i ha confirmat que és la imatge mental que recorda l’home que el va acompanyar fins a la caixa forta. També ha reconegut que va veure les fotos dels nostres companys que van sortir van ser difoses per la policia a la premsa local. No ha reconegut a cap de les persones a la sala com a les autores dels fets.

El segon testimoni (sotsdirector de la filial) recordava tes o quatre persones. Una dona amb perruca negra o marró fosca i amb pistola. Respecte a les fotos que li ha mostrat el jutge, ha indicat que la borsa i la perruca podrien coincidir amb les que el recordava. La policia no li va demanar retrat robot ni li va mostrar cap vídeo. Tampoc ha reconegut a ningú present a la sala.

Al final de cada testimoni s’han tornat a passar els 3 vídeos per veure si els testimonis recordaven alguna cosa més, cosa que no ha succeït.

Un cop més les acusades han comptat amb el suport de companyes solidàries que han estat presents a la sala per fer-lis arribar tot el nostre recolzament. Es confirma la següent sessió per al dijous 16 de febrer a les 9:00.

(CAST)

Estos dias han tenido lugar las sesiones tercera y cuarta del proceso contra las dos compañeras anarquistas de Barcelona acusadas de expropiar una entidad bancaria de la iglesia católica en Aachen.

La tercera sesión del juicio ha estado centrada en el testimonio (muy técnico) del experto en ADN del LKA que ha analizado las muestras encontradas en algunas prendas de ropa y herramientas y los métodos para determinar la coincidencia con las pruebas tomadas (ilegalmente como ha denunciado el abogado de la defensa) a nuestras compañeras en una falsa prueba de alcoholemia y en una lata de cerveza respectivamente.
El tribunal le ha hecho varias preguntas y también los abogados y éste ha “reconocido” que no es posible determinar cuánto tiempo hace que un rastro de adn se encuentra en un objeto y que la “calidad” de la muestra varia en función del tipo de material (metal rugoso, liso, ropa, material poroso, etc.) o de los hábitos de higiene entre otros. También se han visionado las imágenes de 3 cámaras del sótano del banco (donde se encuentra la caja fuerte) sin que se hayan comentado.

En la cuarta sesión han declarado los 2 trabajadores del banco que tenian las llaves de la caja fuerte y que bajaron hasta el sótano con los 2 asaltantes.
El primero de ellos recordaba una mujer con una peluca plateada y a otras tres personas, todas ellas entre los 20 y los 30 años. No ha reconocido los objetos que el juez le ha mostrado en las fotos. Este testigo realizó en su día un retrato robot de un hombre a petición de la policía y ha confirmado que es la imagen mental que recuerda del hombre que le acompañó hasta la caja fuerte. También ha reconocido que vio las fotos de nuestros compañeros que salieron fueron difundidas en la prensa local . No ha reconocido a ninguna de las personas en la sala como a las autoras de los hechos.

El segundo testigo (subdirector de la filial) recordaba a tes o cuatro personas. Una mujer con peluca negra o marron oscura y con pistola. Respecto a las fotos que le ha mostrado el juez, ha indicado que la bolsa y la peluca podrían coincidir con las que el recordaba. La policia no le pidió retrato robot ni le mostró ningún video. Tampoco ha reconocido a nadie presente en la sala.

Al final de cada testimonio se han vuelto a pasar los 3 videos para ver si los testigos recordaban algo más, cosa que no ha sucedido.

Una vez más las acusadas han contado con el apoyo de compañeras solidarias que han estado presentes en la sala para transmitirles todo nuestro respaldo. Se confirma la siguiente sesion para el jueves 16 a las 9:00.

Posted in General | Leave a comment

Breu resum de la 2a sessió del judici pel cas Aachen (CAT/CAS)

Avui ha tingut lloc la segona sessió del judici contra les nostres companyes acusades d’atracar una sucursal del Pax-Bank a Aquisgrà (Alemanya).
Han declarat 3 testimonis de l’acusació. Dues treballadores de la neteja del banc i una vianant propera al perímetre del banc que va veure gent comportar-se de forma “sospitosa” i que va alertar a la policia.

En general la versió dels fets de les 2 treballadores quant al primer moment era bastant diferent i en ocasions contradictòria, variaven en el nombre de persones que van participar en l’assalt; la primera d’elles indicava que hi havia una dona amb una perruca de color vermell (la perruca de la qual no reconeixia en les fotos que li va ensenyar el jutge) i 3 o 4 persones en total, mentre que la segona recordava a una dona rossa (no estava segura si portava perruca o no) i a 6 persones en total i no recordava si hi havia 1 o 2 dones.
La primera ha testificat que la dona simplement li va mostrar una pistola sense arribar a apuntar-la mai directament i la segona que la van apuntar directament i es mostrava dubitativa davant les preguntes del jutge de si li havien amenaçat de mort en cas de cridar.
La tercera testimoni ha manifestat haver observat a un grup de 5 o 6 persones, entre elles dues dones, una de pèl llarg i negre i una altra de pèl ros. A més, segons recordava, una de les 6 persones tenia trets asiàtics i totes elles semblaven estudiants.

La fiscal i el jutge han preguntat a totes les testimonis si reconeixerien entre les persones presents a alguna de les possibles participants en l’atracament, pregunta a que totes han contestat negativament.
Entre el públic hi havia un policia de paisà que participa de la investigació, prenent notes i observant a tothom dins i fora de la sala. Quan l’advocada l’ha interpel·lat, ha hagut de reconèixer que és un policia de LKA (Landeskriminalamt) i la fiscal ho ha justificat dient que la recerca segueix oberta.

S’ha confirmat que la següent sessió tindrà lloc el dilluns 13 de febrer a les 9:00.

 

[CAS]

Hoy ha tenido lugar la segunda sesión del juicio contra nuestras compañeras acusadas de atracar la sucursal del Pax-Bank en Aachen (Alemania).
Han declarado 3 testigos de la acusación. Dos trabajadoras de la limpieza del banco y una transeunte cercana al perímetro del banco que vió a gente comportarse de forma sospechosa y que alertó a la policía.

En general la versión de los hechos de las 2 trabajadoras en cuanto al primer momento era bastante diferente y en ocasiones contradictoria, variaban en el número de personas que participaron en el asalto; la primera de ellas indicaba que había una mujer con peluca de color rojo (cuya peluca no reconocía en las fotos que le enseñó el juez) y 3 o 4 personas en total, mientras que la segunda recordaba a una mujer rubia (no estaba segura si llevaba peluca o no) y a 6 personas en total y no recordaba si había 1 o 2 mujeres.
La primera ha testificado que la mujer simplemente le mostró una pistola sin llegar a apuntarla nunca directamente y la segunda que la apuntaron a la cabeza y se mostraba dubitativa ante las preguntas del juez de si le habían amenazado de muerte en caso de gritar.
La tercera testigo ha manifestado haber observado a un grupo de 5 o 6 personas, entre ellas dos mujeres, una de pelo largo y negro y otra de pelo rubio. Además según recordaba una de las 6 personas tenía rasgos asiáticos y todas ellas parecían estudiantes.

La fiscal y el juez han preguntado a todas las testigos si reconocerían entre las personas presentes a alguna de las posibles participantes en el atraco, a lo que todas han respondido negativamente.
Entre el público había un policía de paisano que participa de la investigación, tomando notas y observando a todo el mundo dentro y fuera de la sala. Cuando la abogada le ha interpelado, ha tenido que reconocer que es un policía de LKA (Landeskriminalamt) y la fiscal lo ha justificado diciendo que la investigación sigue abierta.

Se ha confirmado que la siguiente sesión tendrá lugar el lunes 13 de febrero a las 9:00.

Posted in General | Leave a comment

Crònica de la manifestació per la llibertat de les anarquistes preses a Alemanya

Sota l’amenaça del fred i la pluja, centenars de persones ens vam concentrar a la plaça del Diamant rere una pancarta amb el lema “Llibertat Anarquistes preses a Alemanya acusades d’expropiar un banc”. Una altra que deia “Ni innocents ni culpables. Solidaritat Rebel” tancava la manifestació.

Durant la marxa, es van repartir octavetes informatives sobre el procès judicial de les companyes, es van sentir càntics en contra la lògica d’una societat que necessita les presons per protegir els interessos del capital, contra el turisme i la gentrificació dels barris, contra el control de l’Estat i la col·laboració entre policies europees, i a favor de la solidaritat activa i de la llibertat de les companyes preses.

La primera parada va ser a la plaça Virreina on es va penjar una pancarta a les portes de l’esglèsia que posava “No hi ha esglèsia sense capital” i es van decorar les seves parets amb bombetes de pintura. També es van pintar les parets “Esglèsia i capital, aliança criminal” d’una altra esglèsia catòlica del carrer Bailen, per assenyalar la vinculació d’aquesta institució amb la detenció de les anarquistes. Es va assenyalar també, un hotel del carrer Còrsega, amb el qual CNT té vigent un conflicte laboral per acomiadaments amb connotacions de gènere i per explotar a les treballadores, aixi com una finca propietat del grup empresarial depredador dels barris Nuñez i Navarro, contra la qual el barri de Vallcarca manté una lluita permanent.

El Deutche Bank de Jardinets de Gràcia també fou assenyalat alegrement per ser un pilar dels interessos usurers i especuladors del capital alemany arreu del món.  El mateix va passar amb la immobiliària alemanya Engel & Völkers, símbol de l’especulació i del capital repartida per arreu d’Europa, la qual té varies sucursals a la ciutat de Barcelona.

Es van fer pintades en contra del Pax Bank, una entitat financera vinculada a l’esglèsia catòlica, relacionada amb la detenció de les nostres companyes. També es va passar per l’Hotel Casa Fuster, el qual es va ser assenyalat de manera contundent com a símbol de la gentrificació i el turisme, mentre es llegien a les vidrieres frases solidàries de llibertat cap a les companyes.

Durant tota la manifestació es van assenyalar totes les sucursals bancàries per les que es passava, tant amb pintades, com amb pintura en forma de bombetes i també es van arribar a marcar alguns vidres d’aquestes.

Després de dues hores, la manifestació s’adreçava de nou cap a la Plaça Diamant i en aquells últims minuts  el volum dels crits i càntics en solidaritat a les companyes van augmentar fins arribar al final del recorregut. Per finalitzar, es va llegir una carta que havia escrit una de les companyes que es troba empresonada i es va donar la manifestació per finalitzada mentre cridàvem  “a terra els murs de les presons”.

El judici contra les companyes va començar el passat dilluns i està previst que la propera sessió tingui lloc el 9 de febrer.

Posted in General | Comentarios desactivados en Crònica de la manifestació per la llibertat de les anarquistes preses a Alemanya

Breu resum de la sessió 1 del judici pel cas Aachen (CAT/CAS)

[ CAT ]

Avui dia 23 de gener ha tingut lloc la primera sessió del judici a les nostres companyes anarquistes acusades de l’atracament a un a sucursal del Pax Bank al novembre del 2014 a la ciutat d’Aquisgrà (Aachen).

A la sala hi havia la representant de la Fiscalia, el jutge, les acusades amb les seves respectives defenses, un “jurat popular” , periodistes que no han gravat a l’interior per petició de les advocades (encara que sí ho han fet a l’exterior) i el públic format per familiars, amigues i companyes de les acusades ocupant les 30-40 places disponibles.

Després de les formalitats processals i la lectura de les acusacions per part de la Fiscalia (que de forma traduïda al codi penal espanyol serien més de robatori amb força, detenció il·legal i tinença d’armes), un dels advocats de la defensa ha sol·licitat un ajornament del judici de tres setmanes basant-se en què no tenien accés a una part del sumari perquè l’acusació no l’havia facilitat, creant indefensió a les acusades.

Un cop acabades les argumentacions tant de la fiscalia com de la defensa, el jutge ha fet sortir a la gent de la sala fins a tres vegades per deliberar amb ambdues parts abans de rebutjar l’ajornament.

Entre els arguments de la fiscalia estava la suposada no rellevància de tals documents per al cas i només al final ha reconegut que hi ha una altra part que està relacionada amb la investigació (encara oberta), que no revelaran.

Fins i tot el jutge ha reconegut que no tenia molts dels documents que la defensa reivindicava, però li ha tret importància al·legant que això és habitual en molts judicis, per la qual cosa les advocades han insistit que la rellevància o no d’aquests documents l’han de decidir elles.

Finalment el jutge ha rebutjat l’ajornament de tres setmanes. No obstant, ha suspès la sessió del dijous 26 de gener, perquè la defensa tingui temps de llegir la part del sumari reclamada a la qual podran accedir (que no és tota); així la propera sessió serà el 9 de febrer, a la qual, en principi, ja començaran a assistir els testimonis que aniran presentant-se a les vistes, entre ells un policia de l’estat espanyol.

Diverses solidàries de diferents països han mostrat el seu recolzament durant les 4 hores i mitja que ha durat la sessió dins de la sala. Les nostres companyes han rebut el nostre caliu en la freda Alemanya i mirades i gestos de complicitat han estat presents durant el matí, transmetent força i demostrant una vegada més que enfront de la repressió i l’empresonament, la solidaritat entre les lluitadores traspassa murs i fronteres.

 

[ CAS ]

Hoy dia 23 de enero ha tenido lugar la primera sesión del juicio a nuestras compañeras anarquistas acusadas del atraco a un a sucursal del Pax Bank en noviembre del 2014 en la ciudad de Aquisgrán (Aachen).

En la sala había la representante de la Fiscalía, el juez, las acusadas con sus respectivas defensas, un “jurado popular” (el cual no toma decisiones), periodistas que no han grabado en el interior de acuerdo con la petición de las abogadas (aunque sí lo han hecho en el exterior) y el público compuesto de familiares, amigas y compañeras d las acusadas ocupando las 30-40 plazas disponibles.

Después de las formalidades procesales y la lectura de las acusaciones por parte de la Fiscalía (que traducidas al código penal español serian mas o menos de robo con fuerza, detención ilegal y tenencia de armas), uno de los abogados de la defensa ha solicitado un aplazamiento del juicio de tres semanas basándose en que no tenían acceso a una parte del sumario porque la acusación no la había facilitado, creando indefensión a las acusadas.

Una vez terminadas las argumentaciones tanto de la fiscalía como de la defensa, el juez ha hecho salir a la gente de la sala hasta tres veces para deliberar con ambas partes antes de rechazar el aplazamiento.

Entre los argumentos de la fiscalía estaba la supuesta no relevancia de tales documentos para el caso y solo al final ha reconocido que hay otra parte que está relacionada con la investigación todavía abierta que no van a revelar.

Incluso el juez ha reconocido que no tenía muchos de los documentos que la defensa reivindicaba, pero le ha sacado importancia alegando que eso es habitual en muchos juicios, por lo que las abogadas han insistido en que la relevancia o no de dichos documentos la tienen que decidir ellas.

Finalmente el juez ha rechazado el aplazamiento de tres semanas, sin embargo ha suspendido la sesión del jueves 26 de enero, para que la defensa tenga tiempo de leer la parte del sumario reclamada a la que podrán acceder (que no es toda); así la próxima sesión será el 9 de febrero, a la que en principio ya asistirán testigos, entre los cuales un policía del estado español.

Varias solidarias de diferentes países han mostrado su apoyo en las 4 horas y media que ha durado la sesión dentro de la sala. Nuestras compañeras han recibido nuestro calor en la fría Alemania y miradas y gestos de complicidad han estado presentes durante la mañana, transmitiendo fuerza, demostrando una vez más que frente a la represión y el encierro, la solidaridad entre las luchadoras traspasa muros y fronteras.

Posted in General | Comentarios desactivados en Breu resum de la sessió 1 del judici pel cas Aachen (CAT/CAS)

Escarni a una reunió d’empresaris alemanys a Barcelona

(cat)
Escarni a empresaris alemanys

El passat divendres 12 de gener a les 19:30h, una trentena de companyes ens hem presentat a les portes de l’Hotel Imperial, situat a la Gran Via, on se celebrava un aperitiu exclusiu de la Càmara de Comerç Alemanya per Espanya. Hem desplegat una pancarta, tot bloquejant l’entrada, llegit un comunicat i llençat algunes centenars d’octavetes en solidaritat amb les companyes acusades d’un atracament a Aachen. Encara que la nostra intervenció ha durat tan sols uns 10 minuts, hem pogut molestar i escridassar a algunes de les convidades, que en la seva totalitat, eren representants de l’élit econòmica alemanya i local. Després ens hem dispersat sense incidents.

Durant l’acció de protesta s’ha llegit el següent comunicat:

Estem aquí amb motiu de la recepció d’Any Nou organitzada per la Cambra de Comerç Alemanya per Espanya en el marc del centenari de dita institució. L’estat espanyol i l’alemany des de ja fa 100 anys segueixen “enfortint vincles econòmics que les uneixen i fan valdre la seva importància en fomentar la competitivitat de les seves respectives economies”, així com emfatitza una de les seves portaveus.
Al mateix temps que l’élit financera presumeix entre copes de xampany haver sostret durant un any més beneficis importants gràcies a l’explotació capitalista, les nostres companyes es troben empresonades per atacar aquests mateixos interessos financers, acusades d’haver expropiat un banc a Alemanya.
Per aquesta raó, som aquí, per molestar a la gran burgesia, per recordar-los que són, juntament amb l’Estat, la seva Justícia i la seva Policia, responsables de perpetuar la misèria d’aquest món.
Mentre nosaltres i les nostres idees vives, no dormireu tranquil·les!!
Fins que totes siguem lliures!
Mort al capital i foc als seus temples!
Visca l’Anarquia!

(cas)
Escrache a empresarios alemanes

El pasado viernes 12 de Enero a las 19.30h, una treintena de compañerxs nos hemos presentado en las puertas del hotel Imperial situado en Gran Vía (Eixample Esquerra), donde se celebraba un aperitivo exclusivo de la Cámara de Comercio Alemana para España. Hemos desplegado una pancarta bloqueando la entrada, leído un comunicado y lanzado algunos centenares de octavillas en solidaridad con lxs compañerxs acusadxs de un atraco en Aachen. Aunque nuestra intervención ha durado sólo unos 10 minutos, hemos podido molestar e insultar a algunxs de lxs invitadxs, que en su totalidad eran representantes de la élite económica alemana y local. Luego nos hemos dispersado sin incidentes.

Durante la acción de protesta se ha leído el siguiente comunicado:

Estamos aquí con motivo de la recepción de Año Nuevo organizada por la Cámara de Comercio Alemana para España en el marco del centenario de dicha institución. El estado español y el alemán desde hace ya 100 años siguen “fortaleciendo los vínculos económicos que les unen y ponen en valor su importancia en el fomento de la competitividad de sus respectivas economías”, así como subraya una de sus portavoces.
Y mientras que la élite financiera se pavonea entre copas de champán de haber sustraído durante un año más beneficios importantes gracias a la explotación capitalista, nuestrxs compañerxs se encuentran encarceladxs por atacar a estos mismos intereses financieros, acusadxs de expropiar un banco en Alemania.
Por esto estamos hoy aquí, para molestar a la gran burguesía, para recordarles que son ellos, junto con su Estado, su Justicia y su Policía, responsables de perpetuar la miseria de este mundo.
Mientras nosotras y nuestras ideas sigan vivas, ¡no vais a dormir tranquilos!
¡Hasta que todxs seamos libres!
¡Muerte al Capital y fuego a sus templos!
¡Viva la anarquía!

Posted in General | Comentarios desactivados en Escarni a una reunió d’empresaris alemanys a Barcelona

Crida a la solidaritat amb les companyes anarquistes preses a a Alemanya [cat / cas / eng]

 

Les companyes anarquistes acusades de participar en una expropiació a una sucursal bancària a Aachen el novembre del 2014 segueixen empresonades a Alemanya esperant l’inici del judici el 23 de gener del 2017. La companya holandesa, processada també per expropiacions a sucursals bancàries al mateix territori, avui en dia es troba en llibertat, tot i que la fiscalia ha presentat un recurs després de la seva absolució. (+ info: https://solidaritatrebel.noblogs.org/informacio-sobre-el-cas/ )

Des de Solidaritat Rebel volem que sentin la solidaritat traspassar fronteres, barrots i murs, i enviar-les tota la nostra força i complicitat.

Proposem desemmascarar i assenyalar tres actors importants al segrest de les nostres companyes:

1) L’acusació: Pax Bank i els seus socis

Les sucursals bancàries on es perpetraren les expropiacions pertanyen a les entitats Pax Bank i Aachener Bank. El Pax Bank és un banc lligat, d’ençà que el fundaren sacerdots a Colònia a la Primera Guerra Mundial, a l’Església Catòlica i recentment vinculada al mercat d’armes. Mentre prediquen humilitat, ètica i moral, s’omplen les butxaques venent armes a guerres per les quals després demanen pregàries. Una mostra més de l’aliança indissoluble entre Església i Capital (+ info aqui)

2) Els còmplices i serfs de l’Estat: col·laboració entre Estats i els seus cossos policials

Des de la KriminalPolizei i l’Oficina Estatal d’Investigació Criminal (LKA) d’Alemanya sortiren ordres de recopilació d’informació cap a les policies d’altres Estats: per exemple, van ser els Mossos d’Esquadra qui recopilaren dades per la identificació i localització de les nostres amigues. Més enllà d’això, la Europol va emetre l’ordre de cerca i captura que va concloure amb la extradició a presons alemanyes de les nostres amigues (portades des de Bulgaria i Karcelona). Les fronteres, una vegada més, són només reals per les pobres, les rebels, les migrants…; mai pel ric, les forces repressives o per al capital.

3) Tecnologia de control social i repressió: noves (i no tan noves) tècniques

Una de les proves fonamentals per a l’acusació ha sigut la mostra d’ADN recollida pels Mossos d’Esquadra sense coneixement de les acusades. Una altra de les proves fou l’estudi biomètric extret de les imatges gravades des de les càmeres de les sucursals i els seus voltants: forma del cap, de la mandíbula, de caminar… Tota aquesta informació extreta de les gravacions que acumulen dia rere dia quan passegem pels nostres videovigilats carrers. (+ info)

Tot això sense deixar de banda el nostre odi i rebuig a les presons com centres de càstig a la dissidència, el nostre odi als mitjans de comunicació com generadors de realitat en complicitat amb el Poder, Poder que es personifica en partits polítics, bancs, premsa burgesa, Església i altres aliats de l’Estat i el Capital. Continuar la lluita és la millor manera de no permetre que esmicolin les nostres idees ni les nostres pràctiques rebels, malgrat cada cop repressiu.

No caurem en els seus jocs d’innocent o culpable, no ens importa. No són víctimes, són lluitadores, i en dies com el pròxim 23 de gener quan comenci el judici, ens reafirmem una vegada més, rebutjant aquestes categories i teixint lligams de solidaritat i rebel·lia. Per això, animem a totes a solidaritzar-se amb elles el dissabte 21 de gener als carrers dels vostres pobles, barris, ciutats o viles per a què es visibilitzi el cas que té a les companyes segrestades (+ material: https://solidaritatrebel.noblogs.org/material-de-difusio/)

Mantindrem el blog actualitzat amb la informació que anem obtenint dels enemics de les nostres companyes que també són els nostres.

LES ANARQUISTES PRESES A ALEMANYA NO ESTAN SOLES

LES VOLEM LLIURES

LES VOLEM A PROP

 

 

[ CAST ]

¡Llamada a la solidaridad!

Las compañeras anarquistas acusadas de participar en una expropiación a una sucursal bancaria en Aachen en noviembre de 2014 siguen encarceladas en Alemania a espera del comienzo de juicio el 23 de enero de 2017. La compañera holandesa, procesada también por expropiaciones a sucursales bancarias en el mismo territorio, se encuentra en libertad a día de hoy, aunque la fiscalía ha presentado un recurso tras su absolución. (+ info: https://solidaritatrebel.noblogs.org/informacio-sobre-el-cas/)

Desde Solidaritat Rebel queremos que sientan la solidaridad traspasar fronteras, barrotes y muros, y enviarles toda nuestra fuerza y complicidad.

Proponemos desenmascarar y señalar tres actores importantes en el secuestro de nuestras compañeras.

1) La acusación: Pax Bank y sus socios.
Las sucursales bancarias donde se perpretaron las expropiaciones pertenecen a las entidades Pax Bank y Aachener Bank. El Pax Bank es un banco ligado, desde que la fundaran sacerdotes en Colonia en la Primera Guerra Mundial, a la Iglesia Católica y recientemente vinculada al mercado de armas. Mientras predican humildad, ética y moral, se llenan los bolsillos vendiendo armas en guerras por las que luego piden oraciones. Una muestra más de la alianza indisoluble entre Iglesia y Capital. (+ info aqui)

2) Los cómplices y siervos del Estado: colaboración entre Estados y sus cuerpos policiales
Desde la KriminalPolizei y la Oficina Estatal de Investigación Criminal (LKA) de Alemania salieron órdenes de recopilación de información hacia las policías de otros Estados: por ejemplo, fueron los Mossos d’Esquadra quienes recopilaron datos para la identificación y localización de nuestras amigas. Más allá de eso, la Europol emitió la orden de búsqueda y captura que concluyó con la extraditación a prisiones alemanas de nuestras amigas (traídas desde Bulgaria y Karcelona). Las fronteras, una vez más, son sólo reales para las pobres, las rebeldes, las migrantes…; nunca para el rico, las fuerzas represivas o para el capital.

3) Tecnología de control social y represión: nuevas (y no tan nuevas) técnicas
Una de las pruebas fundamentales para la acusación ha sido la muestra de ADN recogida por los Mossos d’Esquadra sin conocimiento de las acusadas. Otra de las pruebas fue el estudio biométrico extraído de las imágenes grabadas desde las cámaras de las sucursales y sus alrededores: forma de la cabeza, de la mandíbula, de caminar… Toda esa información extraída de las grabaciones que acumulan día tras día cuando paseamos por nuestras videovigiladas calles.

Todo esto sin dejar de lado nuestro odio y rechazo a las cárceles como centros de castigo a la disidencia, nuestro odio a los medios de comunicación como generadores de realidad en complicidad con el Poder, Poder que se personifica en partidos políticos, bancos, prensa burguesa, Iglesia y demás aliados del Estado y el Capital. Continuar la lucha es la mejor manera de no permitir que quiebren nuestras ideas ni nuestras prácticas rebeldes, a pesar de cada golpe represivo.

No caeremos en sus juegos de inocente o culpable, no nos importa. No son víctimas, son luchadoras, y en días como el próximo 23 de enero cuando empieza el juicio, nos reafirmamos una vez más, rechazando esas categorías y tejiendo lazos de solidaridad y rebeldía. Por ello, animamos a todas a solidarizarse con ellas el sábado 21 de enero en las calles de vuestros pueblos, barrios, ciudades o aldeas para que se visibilice el caso que tiene a nuestras compañeras secuestradas. (+material: https://solidaritatrebel.noblogs.org/material-de-difusio/)

Mantendremos el blog actualizado con la información que vayamos obteniendo de los enemigos de nuestras compañeras que también son los nuestros.

LAS ANARQUISTAS PRESAS EN ALEMANIA NO ESTÁN SOLAS.
LAS QUEREMOS LIBRES.
LAS QUEREMOS CERCA.

[ ENG ]

 

Call for solidarity!

The anarchist comrades accused of participating in the expropriation of a bank office in Aachen in the month of November 2014 are still imprisoned in Germany awaiting trial that will start on January 23rd 2017. The dutch comrade, also judged for expropriation of a bank office on the same territory, is free at the moment, although the prosecutor has appealed the decision after the judge granted acquittal. (more info in English: https://solidariteit.noblogs.org/)

From Solidaritat Rebel, we want them to feel our solidarity for it to cross borders, bars and walls, and send them all our strength and complicity.

We want to unmask and point out three important protagonists responsible for the kidnapping of our comrades.

1) The prosecution: Pax Bank and its partners

The bank offices where the expropriations were carried out belong to Pax Bank and Aachener Bank – ever since its founding by priests in Cologne in WWI – linked to the catholic church and recently also to the arms trade. While preaching humility, morals and ethics, they fill their pockets selling weapons in wars, for which they later ask to be prayed for. Another proof of the unbreakable alliance between Church and Capital.

2) The accomplices and servants of the State: collaboration between states and their police forces

Requests to collect information where given by the criminal police and the Criminal Investigation State Office (LKA) of Germany to police forces of other countries: e.g. it was the Mossos d’Esquadra (Catalonia) who collected the data, that served to identify and localize our friends. Moreover, it was Europol who issued the arrest warrant that resulted in the imprisonment of our friends (brought from Bulgaria and Barcelona). The borders, once more, apply in fact only to the poor, the rebels, the migrants…; never to the rich, the repressive forces or capital. (+info)

3) Social control technologies and repression: new (and not so new) techniques

One of the main proofs for the prosecution so far has been samples of DNA collected by the Mossos d’Esquadra without the accused’s awareness. Another important proof is the biometric analysis extracted from images recorded by the surveillance cameras of the bank offices and their surroundings: shapes of head and jaw, way of walking etc. All this information is extracted from the accumulated recordings of us walking down the video surveiled streets.

Without forgetting our hatred and rejection to prisons as centres of punishment for dissidence, we want to express our hate towards the media of communication as generators of reality in complicity with Domination, that is incarnated by political parties, banks, mass media, the church and other allies of the State and Capital. To continue our struggle is the best way to not let them crush our ideas or rebellious practices, despite and against the intention of their repressive blow.

We don’t care whether they are innocent or guilty according to the charges. They are not victims, they are fighters, and on days like the upcoming 23rd of January, when the trial starts, we reaffirm ourselves once again, rejecting their categories and forging the bonds of solidarity and rebellion. Therefore, we want to invite you to show your support on Saturday, 21st of January, in the streets of your town, city, neighbourhood or village, and to raise awareness about the case and the kidnapping our friends.

We will keep this blog updated with information we gather about the enemies of our comrades, that are also ours.

THE ANARCHISTS IMPRISONED IN GERMANY ARE NOT ALONE

WE WANT THEM FREE

WE WANT THEM CLOSE

 

Posted in General | 1 Comment

Pecunia non olet

El Pax-Bank, actualment “Pax-Bank eG, Banc de l’Església i Càrites”, va ser fundat en 1917 a Köln ( Colònia) com una cooperativa bancària de sacerdots per a la comunitat eclesiàstica mateixa, sota els principis d’ “autoajuda, responsabilitat pròpia i autogestió”. Remetent-nos als fets històrics, tant la revolució d’Octubre de 1917 a Rússia com les creixents tensions socials en la mateixa Alemanya que van acabar en la caiguda de la monarquia del Kàiser Wilhem II (Guillem II) per després transformar-se en la revolució de Novembre de 1918, no és d’estranyar que justament en aquests temps, quan l’església catòlica se sent directament amenaçada per la “marea roja” dels aixecaments revolucionaris, decideix protegir el seu capital, en aquest cas no només “espiritual” sinó més aviat econòmic, amb la fundació d’aquesta banca. A més, l’any 1920, gràcies al tractat de Versalles, Alemanya perd totes les seves colònies, on l'”obra civilitzadora” va ser evidentment acompanyada per l’ “ardent labor” missionaria.

En els anys següents, el Pax-Bank, a diferència d’altres entitats financeres, sobreviu tant a les inflacions que segueixen a la finalització de la primera Guerra Mundial com a la primera gran crisi financera (deslligada pel crac del 1929, amb la caiguda dels valors financers en la borsa de Nova York). Encara que també molts bancs alemanys es veuen afectats per la fallida, en 1932 Pax-Bank afirma simplement “la nostra rendibilitat no ha sofert cap dany”.

Per descomptat, el Pax-Bank guarda un silenci absolut respecte a les seves relacions amb el nou poder polític que va arribar a governar la seva pàtria entre els anys 1933 i 1945, és a dir el partit nazi NSDAP, que només gràcies al suport incondicional que li va prestar el gran Capital alemany va ser capaç de deslligar la seva màquina de guerra expansionista, arribant a ocupar la meitat del continent i a perpetrar l’Holocaust i l’extermini de pobles que consideraven inferiors. Encara que és veritat que l’Església catòlica d’Alemanya, lligada pels seus vincles de fe més aviat amb el Vaticà que amb Berlín, no va col·laborar amb els crims nazis tant com la major Església del país, la protestant, la seva actitud en el general va ser molt passiva. L’any 1941, convenientment per a la futura imatge de la banca, la seva seu en Colònia quedarà destruïda durant els bombardejos dels Aliats, amb això també tots els seus documents, protocols i actes dels anys anteriors. No obstant això, el Pax-Bank no evita vanar-se que va seguir obtenint importants beneficis fins i tot durant aquests anys de, com ells mateixos descriuen lacònicament, “turbulències bèl·liques”.

En l’època posterior a la finalització de la II Guerra Mundial i amb la introducció del marc alemany com a nova moneda en 1948, el Pax-Bank segueix creixent i expandint-se. En 1950 comença a formar als seus futurs empleats, mentre que en 1952 estén els seus serveis, passant de les Esglésies i els capellans particulars, als monestirs, hospitals i orfenats.

A continuació, en 1958, s’obren un parell de noves filials, entre elles la de Aachen. A partir de llavors fins a finals del segle XX, aquesta entitat segueix creixent i tampoc la introducció de l’euro com a moneda unitària europea en 1999 no li causa cap afectació econòmica.

Ja al segle XXI, concretament l’any 2001, el Pax-Bank obre la seva primera seu a l’estranger. L’elecció òbvia és Roma, les oficines se situen prop de la ciutat del Vaticà i d’aquesta manera la banca arriba, segons les seves pròpies paraules, “al cor del catolicisme”. El banc del Vaticà ja havia perdut gran part de la seva credibilitat després d’alguns escàndols en els anys 80-90, i per això el Pax-Bank, amb la seva imatge de banca “transparent i ètica” intenta oferir-se com a alternativa al món del capital catòlic.

L’any 2009 Pax-Bank obre una oficina en un monestir de monges catòliques alemanyes a Jerusalem, per “ajudar als seus clients en Terra Santa i enfortir la situació econòmica d’institucions catòliques en aquell país.”

Malgrat les bases ètiques i morals catòliques amb les quals s’intenta presentar al seu fidel públic, el Pax-Bank no estarà exempt dels seus propis escàndols. En 2009 surten a la llum les seves inversions en l’empresa farmacològica nord-americana Wyeth, productora de píndoles anticonceptives. En el mateix any es descobreixen també les seves inversions en l’empresa armamentística anglesa BAE Systems, productora de submarins nuclears i d’avions caça, i els fluxos de diners dirigits al British-American Tobacco Imperial, un potentat de la indústria tabaquera. El Pax-Bank s’apressa a disculpar-se amb els seus clients i aquests, com a bons cristians, reconeixen la confessió i saben perdonar.

No obstant això, el Pax-Bank, aquell “mediador entre Déu i els Diners”, com ho descriu la premsa financera alemanya, amb les seves 8 filials, 200 empleats i el seu capital de només uns 2,3 bilions d’euros, resulta ser un nan insignificant si ho comparem amb qualsevol dels colossos financers de l’Estat espanyol. I si aquí mateix cap banc avui dia es presenta explícitament com a catòlic és perquè de fet tots estan, d’una o una altra manera, vinculats a aquella enorme “societat anònima” anomenada Església.

La història de les caixes d’estalvis en Estat espanyol es remunta a diferents antecessors, entre els quals destaquen els “Montes de Piedad”, és a dir entitats benèfiques on els pobres podien obtenir sumes en metàl·lic empenyorant les seves pertinences i així satisfer les seves necessitats més primàries. Creades inicialment en la Itàlia del segle XV pels franciscans, van començar a estendres a Espanya als segles posteriors, amb el primer d’ells creat a Dueñas en 1550. A mesura que les circumstàncies socioeconòmiques van anar canviant, es van crear als propis “Montes de Piedad” les caixes d’estalvis per “fomentar l’estalvi entre les classes més humils”. El concepte de caixa d’estalvis com la coneixem actualment té el seu origen a Anglaterra, on el protestantisme, oposat als plantejaments catòlics de pietat, va considerar que la millora de les condicions de vida de les classes treballadores es pot aconseguir després de la remuneració d’estalvis. Així, la primera caixa d’estalvis va ser la de Jerez en 1834, i a l’any següent, una real Ordre va establir com a objectius de les Caixes “rebre dipòsits que reportarien interessos a curt termini amb la intenció de propagar l’esperit d’economia i treball.” En conclusió, les caixes d’estalvis espanyoles neixen amb cert retard respecte a altres països, i gairebé sempre lligades als “Montes de Piedad” anteriors o creades al mateix temps. Els seus principals objectius eren “conduir l’estalvi popular cap a la inversió i realitzar una labor social en els seus respectius àmbits territorials”, és a dir “tu curra i resa, nosaltres ens ocupem dels teus diners i de la teva ànima”.

Les estretes relacions entre l’Església, els bancs i la política, encara que potser resulten menys evidents avui dia, especialment gràcies a les incomptables fusions i canvis de noms (a Espanya els bancs mai moren, simplement es fusionen…) que, donada la crisi econòmica, succeeixen en els últims anys, mai van cessar d’existir. Dels temps de la Caixa Manlleu, que va ser fundada en 1896 pels industrials locals i…un bisbe, fins als inicis de segle XXI no va canviar molt, almenys en l’àmbit del poder econòmic. Fins a finals de juny del 2016, el càrrec del president de La Caixa, l’entitat constituída en 1990 per la fusió de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i, no cal dir-ho, de la Caixa d’Estalvis i “Monte de Piedad” de Barcelona, el va ocupar el gran empresari català Isidre Fainé i Casas, conegut per les seves fortes conviccions religioses i vincles amb l’Opus Dei. Nascut en un barri humil de Manresa, es va doctorar en economia a la Universitat de Barcelona, en administració de negocis a Harvard i en diplomàcia a la Universitat de Navarra, pertanyent a l’Opus Dei, per després convertir-se en un dels més importants banquers i empresaris del país. Resulta interessant com els cristians, almenys aquests que no van ser menjats pels lleons, van heretar dels seus antics perseguidors romans no només el llatí, sinó que també van fer seus alguns dels seus lemes. Pel que sembla també Fainé i Casas, orgullós pare de 8 fills, veí de Sant Cugat del Vallès i des de setembre del 2016 el president de l’empresa multinacional energètica Gas Natural, adopta reeixidament aquella vella màxima: “pecunia non olet” (els diners no fan olor).

 

[ CAST ]

El Pax-Bank, actualmente “Pax-Bank eG, Banco de la Iglesia y Cáritas”, fue fundado en 1917 en Colonia como una cooperativa bancaria de sacerdotes para la comunidad eclesiástica misma, bajo los principios de “auto-ayuda, responsabilidad propia y autogestión”. Remitiéndonos a los hechos históricos, tanto la revolución de Octubre de 1917 en Rusia como las crecientes tensiones sociales en la misma Alemania que acabaron en la caída de la monarquía del Kaiser Guillermo II para luego trasformarse en la revolución de Noviembre de 1918, no es de extrañar que justamente en esos tiempos, cuando la iglesia católica se siente directamente amenazada por la “marea roja” de los levantamientos revolucionarios, decide proteger su capital, en este caso no sólo “espiritual” sino más bien económico, con la fundación de dicha banca. Además, en el año 1920, gracias al tratado de Versalles, Alemania pierde todas sus colonias, donde la “obra civilizadora” fue evidentemente acompañada por el “ardiente labor” misionario.

En los años siguientes, el Pax-Bank, a diferencia de otras tantas entidades financieras, sobrevive tanto a las inflaciones que siguen a la finalización de la primera Guerra Mundial como a la primera gran crisis financiera (desatada por el crack del 1929, con la caída de los valores financieros en la bolsa de Nueva York). Aunque también muchos bancos alemanes se ven afectados por el quiebre, en 1932 Pax-Bank afirma simplemente “nuestra rentabilidad no ha sufrido ningún daño”.

Por supuesto, el Pax-Bank guarda un silencio absoluto respecto a sus relaciones con el nuevo poder político que llegó a gobernar su patria entre los años 1933 y 1945, es decir el partido nazi NSDAP, que sólo gracias al apoyo incondicional que le prestó el gran Capital alemán fue capaz de desatar su máquina de guerra expansionista, llegando a ocupar la mitad del continente y a perpetrar el Holocausto y el exterminio de pueblos que consideraban inferiores. Aunque es verdad que la Iglesia católica de Alemania, atada por sus vínculos de fe más bien con el Vaticano que con Berlín, no colaboró con los crímenes nazis tanto como la mayor Iglesia del país, la protestante, su actitud en lo general fue muy pasiva. En el año 1941, convenientemente para la futura imagen de la banca, su sede en Colonia quedará destruida durante los bombardeos de los Aliados, con ello también todos sus documentos, protocolos y actas de los años anteriores. Sin embargo, el Pax-Bank no evita jactarse de que siguió obteniendo importantes beneficios incluso durante estos años de, como ellos mismos describen lacónicamente, “turbulencias bélicas”.

En la época posterior a la finalización de la II Guerra Mundial y con la introducción del marco alemán como nueva moneda en 1948, el Pax-Bank sigue creciendo y expandiéndose. En 1950 empieza a formar a sus futuros empleados, mientras que en 1952 extiende sus servicios, pasando de las Iglesias y los curas particulares, a los monasterios, hospitales y orfanatos.

A continuación, en 1958, se abren un par de nuevas filiales, entre ellas la de Aachen. A partir de entonces hasta finales del siglo XX, dicha entidad sigue creciendo y tampoco la introducción del euro como moneda unitaria europea en 1999 no le causa ninguna afectación económica.

Ya en el siglo XXI, concretamente en el año 2001, el Pax-Bank abre su primera sede en el extranjero. La elección obvia es Roma, las oficinas se sitúan cerca de la ciudad del Vaticano y de esta manera la banca llega, según sus propias palabras, “al corazón del catolicismo”. El banco del Vaticano ya había perdido gran parte de su credibilidad después de algunos escándalos en los años 80-90, y por eso el Pax-Bank, con su imagen de banca “transparente y ética” intenta ofrecerse como alternativa en el mundo del capital católico.

En el año 2009 Pax-Bank abre una oficina en un monasterio de monjas católicas alemanas en Jerusalén, para “ayudar a sus clientes en Tierra Santa y fortalecer la situación económica de instituciones católicas en aquel país.”

A pesar de las bases éticas y morales católicas con las que se intenta presentar a su fiel público, el Pax-Bank no estará exento de sus propios escándalos. En 2009 salen a la luz sus inversiones en la empresa farmacológica estadounidense Wyeth, productora de píldoras anticonceptivas. En el mismo año se descubren también sus inversiones en la empresa armamentística inglesa BAE Systems, productora de submarinos nucleares y de aviones caza, y los flujos de dinero dirigidos al British-American Tobacco Imperial, un potentado de la industria tabaquera. El Pax-Bank se apresura a disculparse con sus clientes y estos, como buenos cristianos, reconocen la confesión y saben perdonar.

Sin embargo, el Pax-Bank, aquel “mediador entre Dios y el Dinero”, como lo describe la prensa financiera alemana, con sus 8 filiales, 200 empleados y su capital de sólo unos 2,3 billones de euros, resulta ser un enano insignificante si lo comparemos con cualquiera de los colosos financieros del Estado español. Y si aquí mismo ningún banco hoy en día se presenta explícitamente como católico es porque de hecho todos están, de una u otra manera, vinculados a aquella enorme “sociedad anónima” llamada Iglesia.

 

La historia de las cajas de ahorros en Estado español se remonta a diferentes antecesores, entre los cuales destacan los Montes de Piedad, es decir entidades benéficas donde los pobres podían obtener sumas en metálico empeñando sus pertenencias y así satisfacer sus necesidades más primarias. Creadas inicialmente en la Italia del siglo XV por los franciscanos, empezaron a extenderse a España en los siglos posteriores, con el primero de ellos creado en Dueñas en 1550. A medida que las circunstancias socio-económicas fueron cambiando, se crearon en los propios Montes de Piedad las cajas de ahorros para “fomentar el ahorro entre las clases más humildes”. El concepto de caja de ahorros como la conocemos actualmente tiene su origen en Inglaterra, donde el protestantismo, opuesto a los planteamientos católicos de piedad, consideró que la mejora de las condiciones de vida de las clases trabajadoras se puede alcanzar tras remuneración de ahorros. Así, la primera caja de ahorros fue la de Jerez en 1834, y al año siguiente, una real Orden estableció como objetivos de las Cajas “recibir depósitos que devengarían intereses a corto plazo con miras a propagar el espíritu de economía y trabajo.” En conclusión, las cajas de ahorros españolas nacen con cierto retraso respecto a otros países, y casi siempre ligadas a los Montes de Piedad anteriores o creadas al mismo tiempo. Sus principales objetivos eran “conducir el ahorro popular hacia la inversión y realizar una labor social en sus respectivos ámbitos territoriales”, es decir “tú curra y reza, nosotros nos ocupemos de tu dinero y de tu alma”.

 

La estrechas relaciones entre la Iglesia, los bancos y la política, aunque tal vez resultan menos evidentes hoy día, especialmente gracias a las incontables fusiones y cambios de nombres (en España los bancos nunca mueren, simplemente se fusionan…) que, dada la crisis económica, suceden en los últimos años, nunca cesaron de existir. De los tiempos de la Caixa Manlleu, que fue fundada en 1896 por los industriales locales y…un obispo, hasta los inicios de siglo XXI no cambió mucho, por lo menos a nivel de poder económico. Hasta finales de junio de 2016, el cargo del presidente de La Caixa, la entidad constituída en 1990 por la fusión de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares y, como no, de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, lo ocupó el gran empresario catalán Isidre Fainé i Casas, conocido por sus fuertes convicciones religiosas y vínculos con el Opus Dei. Nacido en un barrio humilde de Manresa, se doctoró en economía en la Universidad de Barcelona, en administración de negocios en Harvard y en diplomacia en la Universidad de Navarra, perteneciente al Opus Dei, para luego convertirse en uno de los más importantes banqueros y empresarios del país. Resulta interesante como los cristianos, por lo menos estos que no fueron comidos por los leones, heredaron de sus antiguos perseguidores romanos no sólo el latín, sino que también hicieron suyos algunos de sus lemas. Al parecer también Fainé i Casas, orgulloso padre de 8 hijos, vecino de Sant Cugat del Vallès y desde septiembre de 2016 el presidente de la empresa multinacional energética Gas Natural, adopta exitosamente aquella vieja máxima: “pecunia non olet” (el dinero no huele).

Posted in General | Comentarios desactivados en Pecunia non olet

[Actualització] La Fiscalia d’Aachen presentarà un recurs contra l’absolució de la companya d’Amsterdam recentment alliberada

El passat 8 de desembre el Tribunal va absoldre la companya d’Amsterdam acusada d’atracar un banc el 2013 a la ciutat alemanya d’Aachen.

Unes 60 persones estaven presents al judici per mostrar el seu suport. El jutge va rebutjar les argumentacions maldestres de la Fiscalia, que va intentar provar infructuosament la presència de la companya al banc aquell matí de fa més de 3 anys.

Tot i així, la Fiscalia ja ha anunciat la seva intencio de presentar un recurs al Tribunal d’apel·lació. Això significa que ara un jutge revisarà el cas per veure si hi ha hagut algun error de forma o incoherència en el procediment que ha portat al jutjat ha emetre aquesta sentència. En el cas que el tribunal trobi algun error, el judici haurà de ser repetit al tribunal d’Aachen, però amb un jutge diferent. Si aquest recurs fracasa, aquests càrrecs i aquest procés judicial quedarà tancat.

Malgrat tot, encara hi ha dues companyes en presó preventiva a l’espera de judici sota el càrrec d’haver atracat un banc l’any 2014. El seu judici començarà el 23 de gener.

Enviem tota la nostra força i coratge als companys empresonats, que sentin la solidaritat traspassar els barrots de ferro i els murs de ciment.

Més info a: solidariteit.noblogs.org

 

[ CAST ]

El pasado 8 de diciembre el Tribunal absolvió a la compañera de Amsterdam acusada de atracar un banco en 2013 en la ciudad alemana de Aachen.

Unas 60 personas estaban presentes en el juicio para mostrar su apoyo. El juez rechazó las torpes argumentaciones de la Fiscalía, que infructuosamente intentó demostrar la presencia de la compañera en el banco aquella mañana de hace más de 3 años.

Sin embargo, la Fiscalía ya ha anunciado su intención de presentar un recurso en el Tribunal de apelación. Esto significa que ahora un juez revisará el caso para ver si ha habido algún error de forma o incoherencia en el procedimiento que ha llevado al juzgado a emitir esta sentencia. En el caso de que se encuentre algún error, el juicio deberá ser repetido en el tribunal de Aachen, pero con un juez diferente. Si el recurso fracasa, estos cargos y este proceso judicial quedará cerrado.

Sin embargo, todavía hay dos compañeras en prisión preventiva a la espera de juicio bajo los cargos de haber atracado un banco en el año 2014. Su juicio comenzará el 23 de enero.

Enviamos toda nuestra fuerza y coraje a las compañeras encarceladas, que sientan la solidaridad traspasar los barrotes de hierro y los muros de cemento.

Más info en: solidariteit.noblogs.org

 

Posted in General | Comentarios desactivados en [Actualització] La Fiscalia d’Aachen presentarà un recurs contra l’absolució de la companya d’Amsterdam recentment alliberada