Sota l’amenaça del fred i la pluja, centenars de persones ens vam concentrar a la plaça del Diamant rere una pancarta amb el lema “Llibertat Anarquistes preses a Alemanya acusades d’expropiar un banc”. Una altra que deia “Ni innocents ni culpables. Solidaritat Rebel” tancava la manifestació.
Durant la marxa, es van repartir octavetes informatives sobre el procès judicial de les companyes, es van sentir càntics en contra la lògica d’una societat que necessita les presons per protegir els interessos del capital, contra el turisme i la gentrificació dels barris, contra el control de l’Estat i la col·laboració entre policies europees, i a favor de la solidaritat activa i de la llibertat de les companyes preses.
La primera parada va ser a la plaça Virreina on es va penjar una pancarta a les portes de l’esglèsia que posava “No hi ha esglèsia sense capital” i es van decorar les seves parets amb bombetes de pintura. També es van pintar les parets “Esglèsia i capital, aliança criminal” d’una altra esglèsia catòlica del carrer Bailen, per assenyalar la vinculació d’aquesta institució amb la detenció de les anarquistes. Es va assenyalar també, un hotel del carrer Còrsega, amb el qual CNT té vigent un conflicte laboral per acomiadaments amb connotacions de gènere i per explotar a les treballadores, aixi com una finca propietat del grup empresarial depredador dels barris Nuñez i Navarro, contra la qual el barri de Vallcarca manté una lluita permanent.
El Deutche Bank de Jardinets de Gràcia també fou assenyalat alegrement per ser un pilar dels interessos usurers i especuladors del capital alemany arreu del món. El mateix va passar amb la immobiliària alemanya Engel & Völkers, símbol de l’especulació i del capital repartida per arreu d’Europa, la qual té varies sucursals a la ciutat de Barcelona.
Es van fer pintades en contra del Pax Bank, una entitat financera vinculada a l’esglèsia catòlica, relacionada amb la detenció de les nostres companyes. També es va passar per l’Hotel Casa Fuster, el qual es va ser assenyalat de manera contundent com a símbol de la gentrificació i el turisme, mentre es llegien a les vidrieres frases solidàries de llibertat cap a les companyes.
Durant tota la manifestació es van assenyalar totes les sucursals bancàries per les que es passava, tant amb pintades, com amb pintura en forma de bombetes i també es van arribar a marcar alguns vidres d’aquestes.
Després de dues hores, la manifestació s’adreçava de nou cap a la Plaça Diamant i en aquells últims minuts el volum dels crits i càntics en solidaritat a les companyes van augmentar fins arribar al final del recorregut. Per finalitzar, es va llegir una carta que havia escrit una de les companyes que es troba empresonada i es va donar la manifestació per finalitzada mentre cridàvem “a terra els murs de les presons”.
El judici contra les companyes va començar el passat dilluns i està previst que la propera sessió tingui lloc el 9 de febrer.
