El passat dimecres dia 13 d’abril a les 5 del matí s’iniciava a Barcelona una operació dels Mossos d’Esquadra en la que s’escorcollaven dos domicilis particulars i un centre social del barri de La Salut, «els Blokes Fantasma», on es va retenir durant dotze hores a la vintena de persones que viuen a l’edifici.
A banda del saqueig i destrucció que acompanya tot registre policial, l’operació va resultar en la detenció d’una companya que ja va estar empresonada arrel de la Operació Pandora, i sobre la qual pesava des del dia 11 d’abril una ordre de detenció europea sota l’acusació d’haver participat en expropiacions a entitats bancàries en territori alemany.
Després del seu trasllat a l’Audiència Nacional espanyola, el jutge Eloy Velasco ha ordenat l’ingrés en presó preventiva per a la nostra companya, que ha estat traslladada al centre penitenciari de Soto del Real. Donat que també està imputada en el procés Pandora (actualment en fase d’instrucció) i que ella mateixa ha manifestat la seva voluntat de no ser extraditada, la nostra defensa ha demanat un ”condicionament” a l’ordre europea d’extradició, reclamant que compleixi presó preventiva a l’Estat espanyol a l’espera de que es celebri el judici que té pendent aquí. En un plaç màxim de 2 mesos (prorrogable un mes més), l’Audiència Nacional hauria de resoldre si suspèn temporalment l’entrega de la nostra companya a les autoritats alemanyes o no. A partir de les notícies publicades a la premsa alemanya hem pogut saber que se li atribueix una expropiació ocorreguda fa 2 anys a la localitat d’Aachen, durant la qual–sempre segons la premsa–el grup assaltant es va emportar una important quantitat de diners de l’entitat bancària sense causar cap ferit ni dany personal.
Sigui quin sigui l’evolució del procés judicial, volem mostrar públicament el nostre suport cap a la companya, reivindicant com a nostres els seus objectius polítics revolucionaris, la seva lluita i la seva activitat militant. Les que la coneixem de prop sabem que s’ha guanyat a pols la solidaritat de totes. Estem parlant d’una persona lluitadora i anarquista, activa des de fa anys en diversos projectes antiracistes, feministes i llibertaris de Barcelona, sempre solidària amb les persones perseguides, sempre disposada a ajudar allà on pot fer-ho, sempre a peu de carrer, sempre generosa, alegre i somrient amb les que té a prop, sempre intransigent i ferma contra tot allò que percep com a injust.
L’intent mediàtic de convertir-la en un perill públic no podria resultar més pervers. Sobretot quan aquesta operació de manipulació mediàtica implica presentar com a víctimes els bancs, en una inversió total de la realitat que dignifica a aquells que ens han estat robant, exprimint, estafant, desnonant i retallant impunement durant anys, mentre criminalitza qui es rebel·la contra el seu ordre i s’atreveix a atacar-los. A nosaltres ens és del tot indiferent si la companya és realment responsable o no d’aquests atracaments. L’expropiació bancària és una pràctica èticament justa i políticament legítima, un mètode de lluita que forma part de la història de tot moviment revolucionari.
En efecte, malgrat els intents constants per part del Poder de reduir aquest mètode a l’àmbit del ”crim comú”, mogut per l’interès i l’avarícia individual, el cert és que l’expropiació als llocs d’acumulació de capital és una constant en la nostra història: des dels grups anarcosindicalistes que a principis del segle XX robaven els bancs per sostenir vagues o ajudar les famílies de les companyes preses, fins els diversos grups autònoms del anys 70-80 com el MIL, la OLLA o l’ERAT (format per treballadors de la SEAT) que desviaven els diners acumulats per rics als diversos projectes de les explotades en lluita, passant pels grups de maquis com els de Sabaté o Facerías, que en la postguerra practicaven atracaments per finançar la resistència al règim franquista. L’expropiació, tant en la seva vessant d’expressió tàctica d’una lluita política general, com en la forma de bandidisme social en la que es recupera allò que els bancs ens roben per alliberar-se de les cadenes de l’explotació laboral i de l’atur, no ens sembla quelcom en principi reprovable, sinó més aviat tot el contrari. Que hi hagi gent que s’afarti de ser sistemàticament mangonejada i exprimida per la màfia legalitzada confirma que ”no som mercaderia en mans de polítics i banquers” i que afortunadament la condició humana es resisteix a acceptar submisament la dictadura del capital sobre les nostres vides.
La cacera policial i mediàtica desplegada arrel d’aquests atracaments a Alemanya no ens ha de fer perdre la perspectiva ni confondre’ns d’enemic. El veritable perill públic és el poder representat per criminals com Wolfgang Schäuble i Angela Merkel, el poder que no ha buidat un parell de caixes fortes, sinó la riquesa social de pobles i territoris sencers. És el poder de les elits transnacionals que han abocat a milions de persones a la misèria per imposar les mesures d’austeritat funcionals al seu projecte neoliberal i imperialista. La detenció de la nostra companya és només un motiu més per combatre aquestes elits i el sistema que representen, un sistema únicament mogut per l’acumulació de diners en unes poques mans a expenses del patiment, la despossessió i l’explotació de la resta. Ni la persecució policial ni la propaganda massiva del règim poden ocultar allò que ja es evident per tothom, i és que, com va dir el poeta, quin delicte és robar un banc comparat amb fundar-lo?
Llibertat immediata per a la companya empresonada a Madrid!
Aturem el procés d’extradició!
Solidaritat amb el cso blokes fantasma i amb totes les lluitadores perseguides!
Mentre hi hagi misèria, hi haurà rebel·lió!
Companyes de l’empresonada.
15 d’abril del 2016
Barcelona
